Documental que denúncia el sistema de protecció
Dimarts vinent, al programa de TV3 «Sense ficció» emissió del primer dels documentals sobre el nostre sistema de protecció de la infància i l’adolescència. Un treball d’investigació sobre la retirada de menors que aborda les errades del sistema. Els títols ho diuen tot …
Desemparats. El dolor
Dimarts 22 de maig, a les 21.55 h
(Més informació aquí)
(Descarregar dossier aquí)
Dimarts 22 de maig, a les 21.55 h
(Més informació aquí)
(Descarregar dossier aquí)
Desemparats. L’abús
Dimarts 29 de maig, a les 21.55 h
El próximo martes, en el programa de TV3 «Sense ficció», emisión del primero de los documentales sobre nuestro sistema de protección de la infancia y la adolescencia. Un trabajo de investigación sobre la retirada de menores que aborda los fallos del sistema. Los títulos lo dicen todo…
Desamparados. El dolor
Martes 22 de mayo, a las 21.55 h
(Más información aquí)
(Descargar dossier aquí)
Desamparados. El abuso
Martes 29 de mayo, a las 21.55 h
Heridas emocionales en la infancia que perduran cuando somos adultos
Las heridas emocionales que se sufren en la niñez pueden aflorar en la vida adulta. Y no sirve la excusa de que las competencias del sistema de protección de la infancia y la adolescencia sólo llega hasta los 18 años!
(Quizá, cuando le pueda explicar a E. que no la abandoné ya sea demasiado tarde y el daño esté hecho. Por qué se empeñan algunas técnicas en no hacer las cosas pensando de verdad en esta persona?)
En este artículo se señalan 7 heridas: la primera, el miedo al abandono.
Extensa entrevista en Discovery Salud
Col·legi de Psicòlegs: vuit anys sense sancionar una diagnosi que provocà una retirada de tutela
Dues sentències judicials obliguen la institució a executar una resolució motivada contra dues de les seves col·legiades. En exercici del seu càrrec, les especialistes van emetre un diagnòstic no codificat que va acabar en retirada de tutela.
El dret a conèixer el passat
El dret a conèixer el passat és «sagrat» i seria una irresponsabilitat dels pares adoptius (o acollidors) negar-ho. També seria imperdonable que tècnics de l’Administració posessin pals a les rodes.
interessant article en el Diario de Pontevedra
La solitud de l’Adopció
Famílies acollidores que se senten maltractades per l’Administració, famílies biològiques que es veuen privades dels seus fills. Menors injustament ingressats en un centre … i un llarg etcètera. Les denúncies arriben des de sindicats, entitats, experts, fins i tot al Parlament.
L’article que s’adjunta parla dels problemes a què s’enfronten famílies que han adoptat: «falta d’informació, opacitat, han de viure un calvari …»
Què més ha de passar perquè algú es decideixi a abordar seriosament la reforma del sistema de protecció de la infància i adolescència?
Dos actes sobre menors molt interessants
Aquesta setmana passada he pogut assistir a dos actes sobre els drets i la protecció de menors, molt interessants els dos encara que per motius ben diferents.
Al organitzat pel Centre de documentació de serveis socials, destacaré la intervenció de Beatriz Llorca, lletrada de la DGAIA, quan comentava que entre la teoria i la pràctica hi ha molta distància. Va parlar de «decepció», que als menors no se’ls escolta ni participen, de “desprotecció de la protecció”.
En la seva intervenció, el professor de dret Isaac Ravellat va explicar com a Xile, i també en altres països, és un jutge el que determinada el desemparament, no l’Administració com a Catalunya. El debat posterior en relació a aquest tema molt enriquidor, amb bones aportacions també de l’advocada Pilar Tintoré, del Col·legi d’Advocats.
A l’altre acte organitzat per l’ECAS sobre polítiques familiars a Catalunya, massa autocomplaença encara que bona teoria.
Diagnòstics ambigus en un sistema de tutela de menors qüestionat
Article publicat el 28 d’Agost de 2017 molt documentat i basat en casos reals. Els últims mesos, el sistema de tutela de menors català ha estat objecte de crítiques per tota una sèrie de disfuncions que han quedat al descobert. Resolucions judicials, denúncies a mitjans, processos en curs i edictes no aplicats constaten la necessitat d’implementar canvis en el disseny institucional d’aquesta àrea.
Dimiteix el director general de la DGAIA
El director de la DGAIA, Ricard Calvo, ha dimitit. No és una notícia bona ni dolenta, perquè el problema segueix sent el sistema de protecció de menors que tenim. És la constatació de la seva incompetència per poder treballar per un sistema més just. Sistema que reclamem centenars de famílies.
Pocs dies abans de la dimissió em va enviar un escrit que demostrava un cop més la seva incapacitat per enfrontar-se a un sistema (amb noms i cognoms) que necessita reformes radicals i urgents.
Tant de bo el seu substitut comenci per fi a treballar en aquesta línia.