Aquesta setmana passada he pogut assistir a dos actes sobre els drets i la protecció de menors, molt interessants els dos encara que per motius ben diferents.
Al organitzat pel Centre de documentació de serveis socials, destacaré la intervenció de Beatriz Llorca, lletrada de la DGAIA, quan comentava que entre la teoria i la pràctica hi ha molta distància. Va parlar de «decepció», que als menors no se’ls escolta ni participen, de “desprotecció de la protecció”.
En la seva intervenció, el professor de dret Isaac Ravellat va explicar com a Xile, i també en altres països, és un jutge el que determinada el desemparament, no l’Administració com a Catalunya. El debat posterior en relació a aquest tema molt enriquidor, amb bones aportacions també de l’advocada Pilar Tintoré, del Col·legi d’Advocats.
A l’altre acte organitzat per l’ECAS sobre polítiques familiars a Catalunya, massa autocomplaença encara que bona teoria.