He comparecido en la Comisión de Infancia del Parlament de Catalunya, para aportar nuestra experiencia, reflexiones y propuestas para la mejora del Sistema de protección de menores.
Una diputada me ha preguntado mi motivación. Esta es mi respuesta
He comparecido en la Comisión de Infancia del Parlament de Catalunya, para aportar nuestra experiencia, reflexiones y propuestas para la mejora del Sistema de protección de menores.
Una diputada me ha preguntado mi motivación. Esta es mi respuesta
Como estas fechas son propicias a hacer un resumen del año pasado, aquí va el mío.
Se lo he pedido insistentemente a las nuevas directoras generales que han ido pasando (en todos estos años han sido ocho, señal de que algo falla). Se lo pedí en enero al subdirector, que en privado me decía cosas muy preocupantes de la DGAIA. Ya no está. Se lo he pedido a los Sres Rodríguez , hasta en 9 ocasiones, por escrito, respondiendo a artículos suyos en la revista del sector. La última en noviembre (la podéis leer aquí, al final, y si os gusta el almíbar leed también sus reflexiones)
Tras estos documentales, muchos otros debates (todos los que la administración no pudo parar) en diferentes foros.
Y muchas más iniciativas para el 2019 de las que pronto informaré.
Por último un deseo a todas las personas que estén en una situación como la mía: Seguid luchando más que nunca. Que vuestros hijos o hijas maltratados por este sistema os aporten lo mismo que Maragda a mí: felicidad.

Aquest imant per a la nevera ho vas fer a l’escola el 2008. Encara recordo quant orgullosa i contenta estaves. Segur que ara també fas coses molt boniques.
Jo també. Entre altres seguir buscant la manera de tornar-te tot aquest passat que t’han tret.
Passa-ho molt bé a la castanyada d’aquest any. T’estimem.
Clic en la imatge per accedir a tota la informació
Dimarts 29 de maig, a les 21:55h. I després el debat
Dues sentències judicials obliguen la institució a executar una resolució motivada contra dues de les seves col·legiades. En exercici del seu càrrec, les especialistes van emetre un diagnòstic no codificat que va acabar en retirada de tutela.
El dret a conèixer el passat és «sagrat» i seria una irresponsabilitat dels pares adoptius (o acollidors) negar-ho. També seria imperdonable que tècnics de l’Administració posessin pals a les rodes.
Famílies acollidores que se senten maltractades per l’Administració, famílies biològiques que es veuen privades dels seus fills. Menors injustament ingressats en un centre … i un llarg etcètera. Les denúncies arriben des de sindicats, entitats, experts, fins i tot al Parlament.
L’article que s’adjunta parla dels problemes a què s’enfronten famílies que han adoptat: «falta d’informació, opacitat, han de viure un calvari …»
Què més ha de passar perquè algú es decideixi a abordar seriosament la reforma del sistema de protecció de la infància i adolescència?
Aquesta setmana passada he pogut assistir a dos actes sobre els drets i la protecció de menors, molt interessants els dos encara que per motius ben diferents.
Al organitzat pel Centre de documentació de serveis socials, destacaré la intervenció de Beatriz Llorca, lletrada de la DGAIA, quan comentava que entre la teoria i la pràctica hi ha molta distància. Va parlar de «decepció», que als menors no se’ls escolta ni participen, de “desprotecció de la protecció”.
En la seva intervenció, el professor de dret Isaac Ravellat va explicar com a Xile, i també en altres països, és un jutge el que determinada el desemparament, no l’Administració com a Catalunya. El debat posterior en relació a aquest tema molt enriquidor, amb bones aportacions també de l’advocada Pilar Tintoré, del Col·legi d’Advocats.
A l’altre acte organitzat per l’ECAS sobre polítiques familiars a Catalunya, massa autocomplaença encara que bona teoria.
Article publicat el 28 d’Agost de 2017 molt documentat i basat en casos reals. Els últims mesos, el sistema de tutela de menors català ha estat objecte de crítiques per tota una sèrie de disfuncions que han quedat al descobert. Resolucions judicials, denúncies a mitjans, processos en curs i edictes no aplicats constaten la necessitat d’implementar canvis en el disseny institucional d’aquesta àrea.
El director de la DGAIA, Ricard Calvo, ha dimitit. No és una notícia bona ni dolenta, perquè el problema segueix sent el sistema de protecció de menors que tenim. És la constatació de la seva incompetència per poder treballar per un sistema més just. Sistema que reclamem centenars de famílies.
Pocs dies abans de la dimissió em va enviar un escrit que demostrava un cop més la seva incapacitat per enfrontar-se a un sistema (amb noms i cognoms) que necessita reformes radicals i urgents.
Tant de bo el seu substitut comenci per fi a treballar en aquesta línia.