Els documentals «desemparats», de TV3, han generat molt debat i una reacció corporativista mal entesa de part del sistema (els que controlen, decideixen, manegen milions d’euros, o potser tenen coses a amagar …). En aquest link hi ha una mostra d’això. Llegiu amb detall TOTS els comentaris. Transcric l’últim, de Ceneta Pi:
«Us està quedant un corporativisme preciós! De debò, entendridor! A veure, una coseta… a totes les professions on hi ha en joc drets fonamentals de les persones hi ha sistemes de control i garanties per les parts afectades. Al món judicial el que no es pot provar, no existeix, els judicis es graven; al món policial, hi ha la unitat d’assumptes interns; al món penitenciari hi ha jutges de vigilància penitenciària, etc. En definitiva, el sistema ha previst mecanismes de transparència per evitar una vulneració arbitrària de drets fonamentals. Per què justifiqueu l’opacitat al sistema de ‘protecció de la infància i l’adolescència’? De veritat que no s’entén. No s’entén que no sigueu els primers a voler estar segurs de, d’una banda, que els infants i adolescents que hi ha als centres siguin els que hi han de ser i, de l’altra, que els educadors i equips directius de tots els centres facin bé la seva feina. Si tan us preocupen els infants dels centres, com manifesteu, hauríeu de ser els primers de criticar les irregularitats i arbitrarietats existents. Tancant files, negant evidències, sembla que el que esteu defensant és una altra cosa que poc té a veure amb defensar el dret dels infants a ser protegits, quan els cal… sembla que patiu per la viabilitat del sistema si es comencen a revisar casos, a exigir proves i a fer entrar les garanties judicials que evitin la indefensió de les parts afectades. Com a mínim, ho sembla…»
