Aportación

L’ingrés d’infants en centres creix tot i el gir per prioritzar l’acolliment familiar

L’ingrés d’infants en centres creix tot i el gir per prioritzar l’acolliment familiar

(Publicat a Directa, Núm 387, 29 de juny de 2015, www.directa.cat)

(Ver en castellano aquí)

Guille Larios / David Bou

Segons l’últim informe del Síndic de Greuges sobre drets dels infants a Catalunya, publicat el mes de maig de 2014, hi ha més de 7.000 persones menors sota mesures de protecció de la DGAIA. De totes elles, 2.700 es troben als diferents tipus de centres de protecció d’infants i adolescents, tot i que també hi ha un petit percentatge que s’ubica en centres de justícia juvenil. Aquests centres es classifiquen en: centres residencials d’acció educativa (CRAE), centres residencials d’educació intensiva (CREI) i centres d’acolliment. La DGAIA també disposa d’alguns pisos assistits, que acullen jovent d’entre 16 i 21 anys amb l’objectiu de facilitar la seva emancipació.

Segons l’informe del Síndic, “tot i el caràcter prioritari que estableix la llei de l’acolliment familiar, això no es tradueix en el sistema de protecció, atès el baix pes que té aquesta mesura de protecció a Catalunya i per la tendència creixent que ha experimentat l’acolliment residencial durant la darrera dècada”. En relació amb l’any 2002, actualment hi ha més infants atesos en l’àmbit residencial que en acolliment familiar. El total d’infants sota tutela de la DGAIA ha passat d’un 30,8% a un 38,5%.

Tipus de centres

  • CRAE: són els majoritaris a Catalunya, 100 centres amb prop de 2.000 places. Hi resideixen persones menors tutelades per motius com, per exemple, negligència del pare o la mare o orfandat. Algunes instal·lacions són de titularitat de la mateixa DGAIA i d’altres pertanyen a entitats d’iniciativa social que han guanyat concerts amb l’administració pública. Alguns d’aquests centres són llars d’infants per totes les edats i altres acullen usuàries d’entre 14 i 18 anys; alguns fan separació per gènere i altres són mixtos.
  • CREI: tracten els problemes de conducta, salut mental o toxicomanies greus. També se’ls qualifica de centres terapèutics. A Catalunya, n’hi ha quatre amb prop de 100 places. Aquestes instal·lacions han rebut nombroses acusacions per maltractaments i denúncies de les menors i de les treballadores, que consideren que els infants estan “excessivament medicalitzats”. Centres com Els Castanyers, a Palau-solità i Plegamans, allotgen el jovent que els equips tècnics consideren “més conflictiu” i disposen d’habitacions de contenció o cel·les d’aïllament. Segons la DGAIA, “tenen com a objectiu donar resposta educativa i assistencial a aquests infants i adolescents, per la qual cosa disposen de mesures estructurals de protecció per a la guarda i l’educació”. Són espais hermètics d’on els infants gairebé no surten; fins i tot tenen escola dins el centre.
  • Centres d’acolliment: són residencials per a l’atenció immediata de menors separades del seu nucli familiar, a les quals s’interna per elaborar el diagnòstic de la situació i determinar les mesures que cal aplicar. És el primer pas d’urgència durant la tramitació del cas. En aquest tipus d’instal·lacions, com Mas Pins i Estrep, és on trobem la majoria de persones menors no acompanyades. Posteriorment, haurien de ser derivades cap a un altre espai. Segons afirma el Síndic al seu informe, el nombre d’infants menors de sis anys residents en centres a l’espera d’acolliment en una família aliena era de 153. A Catalunya, hi ha vint centres d’acollida amb 554 places. També disposen de sales de contenció.