Un poema de Kahlil Gibran

(en castellano más abajo)

Moltes persones ens hem sentit, en les dependències de l’ICAA o de la DGAIA, la frase «la nena (o el nen) és nostra i nosaltres decidim«. Convé rellegir aquest poema de Kahlil Gibran

 

Els teus fills no són els teus fills

 

Els teus fills no són els teus fills
són fills de la vida
desitjosa de si mateixa.
No venen de tu, sinó a través teu
i, encara que estan amb tu,
no et pertanyen.

Pots donar-los-hi el teu amor
però no els teus pensaments,
doncs tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cossos,
però no les seves ànimes, perquè ells
viuen a la casa del demà
que no pots visitar,
ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te en ser com ells
però no procuris fer-los semblants a tu.
Perquè la vida no s’endarrereix
ni s’atura en l’ahir.

Tu ets l’arc del qual els teus fills,
com fletxes vives, són llançats.
Deixa que la inclinació,
a la teva mà d’arquer,
sigui per la felicitat.

KHALIL GIBRAN
(Del seu llibre «El profeta»)

 

 

 

Muchas personas nos hemos oído, en las dependencias del ICAA o de la DGAIA, la frase “la niña (o el niño) es nuestra y nosotros decidimos”. Conviene releer este poema de Kahlil Gibran:

 

Tus hijos no son tus hijos

Tus hijos no son tus hijos
son hijos e hijas de la vida
deseosa de si misma.
No vienen de ti, sino a través de ti
y aunque estén contigo
no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos, pues,
ellos tienen sus propios pensamientos.
Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas, porque ellas,
viven en la casa del mañana,
que no puedes visitar
ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,
pero no procures hacerlos semejantes a ti
porque la vida no retrocede,
ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual, tus hijos
como flechas vivas son lanzados.
Deja que la inclinación
en tu mano de arquero
sea para la felicidad.